Comença el nou curs escolar, amb moltes il·lusions, alegries, pors,
nervis... I un dels primers objectius que ens proposem els docents des dels primers dies és aconseguir uns nens i nenes independents, capaços d’aprendre per
ells mateixos, responsables,... AUTÒNOMS.
Els trenets encara que a cop d’ull afavoreixen la dependència cap a la mestra, són el primer pas cap a les cues on la canalla sí que es desplaçarà autònomament seguint l’ordre, coordinant els seus moviments, afavorint l’autocontrol de l’espai, amb totes les emocions que això pot desencadenar com voler ser el primer, o no ser l’últim, introduint-los en la realitat que els envolta: cues de l’autobús, per pujar als tobogans,..
Molts docents fan servir recursos com cançonetes i contes per fer més motivadora aquesta experiència...Coneixeu la cançó: Un tren petitó que corria sense por...? Doncs aquest bonic conte que us presentem està basat en aquesta cançó tan utilitzada en les escoles els primers dies de classe per fer els trenets. I és que a aquest petit tren li encantava córrer, i tant corria que no es fixava per on passava, i fins i tot va perdent els seus vagons...
El tren que corria sense por Elena Ferro Il·lustració: Gusti Baula, 2012 |
bloc Elena Ferro